dijous, 9 de febrer de 2017

Un comiat especial...

Aquest diumenge es va acabar a Cardona la temporada d’aquest any de Cros Escolar del Bages, que va començar a Sant Vicenç el 9 d’octubre passat i que ha tingut un calendari de 12 proves. I amb aquest darrera cursa, dues alumnes de sisè del nostre centre, la Mar Bricollé i l’Alba Atienza, han posat el punt i final a sis anys de cros escolar lluint sempre la samarreta de l’escola pública Sant Vicenç.
Ara sembla que queda molt lluny aquell dia d’octubre en que aquestes dues amigues inseparables –juntament llavors amb altres companys i companyes de classe- que tot just feien primer curs van decidir provar què era allò que en deien cros, una primera cursa que es feia al camp de futbol del nostre poble. Des d’aquella data del 2011 han passat sis temporades. Tenint en compte que la competició ha tingut cada any una dotzena de proves, i que l’Alba i la Mar cada temporada n’han disputat prop d’una desena, són de ben segur una cinquantena les curses que totes dues han corregut en aquests sis anys.
Curses moltes d’elles amb podis finals, però amb un trofeu encara molt més gran: el del valor de l’amistat compartida, tot fent esport i amb l’orgull de sentir a dir el nom de l’escola. Pot sonar a tòpic, a frase per quedar bé, però ha estat així.
Han estat curses en matinals fredes, però sempre abrigades amb el caliu de sentir-se juntes, de transmetre’s l’una l’altra la força per afrontar les distàncies que tenien per davant de la sortida, en circuïts ben diversos. Escalfar juntes, compartir plegades els nervis de la sortida i retrobar-se a l’arribada després de l’esforç ha estat un al·licient més que suficient per afrontar diumenge rere diumenge, d’octubre a febrer, la temporada de Cros Escolar del Bages.
I uns quants incentius més afegits.
Descobrir que en cada cros tens alumnes de moltes altres escoles que durant uns minuts –els que dura la prova- són rivals de competició, però que abans i després són companys amb la mateixa il·lusió d’afrontar un repte personal.
Descobrir que hi ha molts d’aquests nens i nenes que, malgrat saber que no estaran al capdavant de la cursa, persisteixen setmana rere setmana en l’esforç i la voluntat de ser a la línia de sortida i completar la cursa més enllà de resultats, amb un admirable mèrit personal. Uns veritables guanyadors.
I, finalment, aquest últim any especialment hi havia també l’incentiu afegit de poder ser, modestament, mirall, exemple o referència, digueu-ne com vulgueu, dels companys de cursos inferiors de l’escola per engrescar-los a seguir aquest camí i a mantenir en els propers anys aquesta flama esportiva representant la nostra escola Sant Vicenç.

David Bricollé

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada